diumenge, 12 de febrer de 2017

VOLTAIRE, Càndid o l'optimisme

 Mil atrocitats al millor dels mons possibles


Les històries personals de què donen testimoni aquests jóvens actors i actrius en el concert d'ahir (11/02/2017), ens ajudaran en l'anàlisi que estem fent a classe de l'obra de Voltaire, un llibre que ens convida a repensar el present. 

Comenteu la vigència de l'esperit de la Il·lustració en l'Europa del segle XXI.


 
Els altres motius de l'èxode amb els peripatètics de Merlí


Escolteu també el testimoni de l'Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms:
«És obscena la tragèdia de les persones que fugen de la guerra, la fam o la persecució.»

 
 
Si no el voleu sentir tot, feu-ho a partir del minut 4:30

diumenge, 29 de gener de 2017

SONET XVIII WILLIAM SHAKESPEARE

Escolteu David Gilmour, cantant de Pik Floyd

Shall I compare thee to a summer's day?
Thou art more lovely and more temperate.
Rough winds do shake the darling buds of May,
And summer's lease hath all too short a date.

Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimmed,
And every fair from fair sometime declines,
By chance or nature's changing course untrimmed;
But thy eternal summer shall not fadet
Nor lose possession of that fair thou ow'st,
Nor shall death brag thou wander'st in his shade
When in eternallines to time thou grow'st.

Se long as men can breathe or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee.


dilluns, 9 de gener de 2017

PIERRE RONSARD

Pierre Ronsard (1524-1585)

«Poeta francès.
castell de La Possonnière, 1 de setembre de 1524 — Saint-Cosme-en-l'Isle, 27 de desembre de 1585

Fou patge al servei de la cort (1536), però a causa d’una malaltia que el privà de l’oïda, renuncià a la carrera militar (1540) i es dedicà plenament a l’estudi erudit en el col·legi de Coqueret juntament amb Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, sota la direcció de l’hel·lenista Dorat. Allí es formà el nucli de la futura Pléiade, anomenada llavors Brigade. Ronsard en fou el capdavanter i inspirà la Défense et Illustration de la langue française (1549), manifest escrit per d. Bellay. Les primeres obres, Odes (1550-52), inspirades en Horaci i Píndar i per la seva erudició foren gairebé inassequibles al gran públic. Més acceptats foren Les amours (1552), sonets petrarquistes dedicats a Cassandra Salviati. La influència popular i festiva es manifesta en Les Folastries (1553), tot i que no abandonà el to erudit, com es palesa en Le bocage (1554), basada en la lírica anacreòntica. El seu estil més personal es troba en La continuation des amours (1555-56), i dels mateixos anys són també Les Hymnes, que revelen un humanisme cristià matisat de paganisme. Assolida la fama, es convertí en poeta cortesà i es decantà pels catòlics durant les guerres de religió. El fracàs de la seva obra èpica La Franciade (1572) precipità la fi de la seva carrera pública. Bé que encara publicà Les amours d’Hélène (1578), es dedicà sobretot a la cura de les edicions i reedicions de les seves obres. Ronsard perfeccionà el sonet i enriquí notablement la llengua poètica, tot i l’excessiva fidelitat als models clàssics.»

 

«Quan siguis molt velleta», de Sonets a Helena (1578)




«Carpe diem quam minimum credula postero» (Cull el dia d'avui i no confiïs gens en el de demà)

dimecres, 23 de novembre de 2016

Carmina Burana, Oh Fortuna

Al costat de la poesia trobadoresca, a l'Europa dels segles XII i XIII, es desenvolupa una altra mena de poseisa, no cortesana, en els centres de cultura eclesiàstica, però de temàtica profana.
Els golirads, autors d'aquest textos, a diferència dels trobadors, escrivien en llatí i tractaven temes tan poc religiosos com els plaers de l'amor i del vi, l'arribada de la primavera o els capricis de de la Fortuna.
Precisament aquest és el tema del conegut poema, Oh fortuna, musicat pel compositor Carl Off en la seua cantata Carmina Burana.


La dona en la poesia trobadoresca: midons i trobairitz


Ja hem comentat a classe que la poesia de trobadoresca ens ofereix una figura de la dona des de dos vessant molt diferents: com a estimada (midons) i com a poetessa (trobairitz). Investigueu el paper de la dona occitana a l'Edat Mitjana i escriviu un text explicant com fou possible aquest protagonisme en una època en què la dona estava absolutament sotmesa a l'home.
Per escriure el vostre text heu de consultar les pàgines següents: