dimarts, 4 gener de 2011

Més varietats geogràfiques: nord-occidental (tortosí).




Comencem l'any amb més varietats geogràfiques de la llengua catalana. Heu de fer el mateix que en els exercicis que hem anat fent a classe i al bloc, amb l'avantatge que ara es tracta d'un parlar més nostre.

Espero els vostres comentaris.

11 comentaris:

Anna Gisbert Marzo ha dit...

“Fandango dels Adéus”, tema de Quico Célio, el Noi i el Mut de Ferreries , es tracta d’una cançó representada amb el dialecte nord-occidental. La característica més destacada en quant a la fonètica, que es troba en aquesta interpretació, és la diftongació de la o- inicial en au-, com per exemple a la paraula oliva>auliva. També es troba una diferent distribució de les vocals, com a la paraula sirenes, on la [e] és semitancada. Al llarg de tota la cançó es poden trobar un nombre rellevant de mots amb una pronuncia característica d’aquest dialecte, algunes de les quals són: sirà (serà), atra (altra), ancanteri (encanteri).

En morfologia i sintaxi, els trets més rellevants són l’ús de l’article masculí lo i la desinència –o en la primera persona del present d’indicatiu, com per exemple: torno, escolto o recordo.

Roser ha dit...

"Fandango dels Adéus" interpretada per Quico Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, utilitza el dialecte del català nord-occidental, concretament el tortosí.

Fixant-nos en la morfologia i sintaxi hi podem observar caracterítiques com l'ús de la forma arcaica de l'article masculí "lo".
En quant als verbs, aquest dialecte es diferència per la desinència -o, en la 1a persona del present d'indicatiu i en aquesta cançó s'escolta verbs com: "torno", "escolto", "recordo", "pregunto", etc.

En fonètica hi observem bàsicament la diftongació de la o- inicial convertida en au-, en aquest tema, per exemple, s'escolta repetides vegades la paraula auliva (oliva) i auliver (oliver).
També podem destacar-hi la pronúncia característica de paraules com: sirà (serà), dixar (deixar), meua (meva), astranger (estranger), astaràs (estaràs),etc.

javi ha dit...

En la cançó “Fandango dels Adéus” de Quico Celio, el Noi i el Mut de Ferreries s’utilitza el dialecte nord-ocidental, mes concretament el tortosí.
En morfologia i sintaxi podem trobar l’ús de la forma arcaica masculina lo, també apareix la desinencia –o en l primera del present d’indicatiu( torno, recordo)


En la fonètica, podem apreciar el canvi de la a per la o ( on estaran= an estaran), diftongació de les o- inicials per au- (aulivetes, auliveres, auliva). Substitució de les es- inicials per as- (ascolto, astornell, astaras, astranger). La pronunciacio de paraules com meua=meva, sirà=serà.

heidi ha dit...

La cançó "Fandango dels Adéus" de Quico Célio és cantada en tortosí, un dialecte del català nord-occidental.
Durant la cançó podem veure que aquest dialecte utilitza la desinència -o, en els verbs de primera persona del present, per exemple: escolto i pregunto.

També podem observar, en la fonètica, la diftongació de la o- inicial en au-: "oliva" es converteix en "auliva"; el canvi de la a- per la o-: "on" es converteix en "an"; les es- es converteixen en as-: "escolto"-"ascolto" i "estaras"-"astaras".

Cal destacar la pronunciació de paraules com meua-meva, atra-altra i sirà-serà, que apareixen durant tota la cançó.

Finalment, podem trobar una diferent distribució de les vocals.

Joanna Gisbert Martí ha dit...

En aquesta canço de Quico Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, "Fandango dels Adéus" podem observar trets bàsics del parlar nord-occidental, concretament del tortosí.
En morfologia trobem trets com l'article "lo" (substitut de l'article "el") i l'acabament amb -o de la primera persona de l'indicatiu (torno, escolto..).
En fonètica trobem la diftongació de la o incial de paraules com oliva [auliva] o gran quantitat de "e" tancades. A més a més, podem observar paraules que es pronuncien d'una manera diferent en aquest dialecte: "serà" es pronuncia "sirà", "altra" com a "atra" o "encanteri" com "ancanteri".

Joanna Gisbert Martí

Laia ha dit...

La cançó "Fandando dels Adéus" de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferrerie és un tema que utilitza el parlar de les Terres de l'Ebre, és a dir, el català nord-occidental.

Podem trobar molts aspectes característiques d'aquest dialecte del català en aquesta cançó, tant des del punt de vista de la fonètica, la morfologia, la sintaxi o el lèxic.

En primer lloc, fonèticament, podem percebre alguna diftongació com es produeix, per exemple, en els següents casos:
obrir>"aubrir"
oliva>"auliva"

Tot seguit, des del punt de vista de la morfologia i la sintaxi,podem trobar l'ús de formes arcaiques de l'article masculí "lo" o "los", com per exemple: "lo lloc". També podem observar l'ús de les formes plenes dels pronoms personals febles davant els verbs, com: "me vaig fer" o "me pregunto". S'observa també la utilització del verb salude en lloc de saludi.

Finalment, pel que fa lèxicament, podem trobar mots predominants en els territoris on es parla el català nord occidental. Alguns d'aquests mots serien els següents: ancanteri (encanteri), ho hai hagut (ho he agut), sirà (serà),...

Francesc ha dit...

Aquesta cançó titulada “Fandango del Adéus”, està interpretada pel conjunt tortosí “Quico, el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries”, conegut per les seves cançons dedicades a les nostres terres. En aquesta cançó i trobem alguns dels trets distintius del català nord-occidental, de la seva variant del tortosí.
En el aspectes fonètics i destaca la neutralització de la e i la a inicials (astimar, astranger, astaven, ascolta, ancanteri, astimada, astornell). Podem veure per exemple la pronunciació de meua, en comptes de meva. També s’hi pot reconèixer la diftongació de la o- inicial en au-, com per exemple aulivetes. En un altre aspecte podem observar que en la paraula seré, la primera e es converteix en una i. Finalment veiem la elisió de la l en la paraula altra (atra) i de la e de deixar (dixar).
En quan als aspectes morfològics i sintàctics, apreciem l’ús de les formes arcaiques dels articles masculins lo i los, encara que també s’utilitza el, i també l’ús dels pronom feble en forma plena (Se’m). Trobem també trobem la desinència del present de subjuntiu amb vocal velar –o (recordo).
En últim lloc, observant el lèxic podem distingir la paraula sarpar, que significa agafar en les mans, i també la paraula estornell, en referència a un tipus d’ocell.

Aida* ha dit...

En aquesta cançó, “Fandango dels adéus”, de Quico el Cèlio trobem diverses paraules on s’endevina el dialecte del català nord-occidental, en concret el tortosí.

Fent referència a la fonètica trobem la diftongació de la o- inicial en au-, com en la paraula oliva -> auliva. També trobem la substitució de vocals en diverses paraules que comencen amb la vocal e- i es substitueix per la vocal a-, com per exemple astel (estel), astaràs (estaràs) i ancanteri (encanteri). Un altre dels trets particulars en aquesta fonètica és el canvi que es fa en el verb auxiliar haver ( jo hai, tu has, ell ha, naltres ham, valtres hau, ells han)*, en la cançó trobem utilitzada la primera persona del singular d’aquest verb i es conjugada de la següent manera: “ho hai hagut d’abandonar”.

En quant a la morfologia i la sintaxi veiem que s’utilitza l’article “lo”, que és un ús de les formes arcaiques. La cançó també ens ensenya la elisió de la “l” en l’adjectiu “altra, altre, altres” -> “atra, atre, atres”. I, l’ús de determinants com “esta, este, estes, estos”.

I per acabar, fixant-nos en el lèxic trobem paraules a destacar com el verb “sarpar” (agafar) i el nom d’estel que més comunament es coneix com estrella.

Aida Basco.

Sabina ha dit...

En aquesta cançó “Fandango dels Adéus” de Quico el Célio, el Noi i el Mut de ferreries, se’ns mostra alguns dels trets característics del dialecte del català nord-occidental, característic de la zona de Tortosa (tortosí).

Respecte a la fonètica podem observar la diftongació de la o- inicial en au- com en el cas de (oliva, auliva). També amb la presència d’una [e] es substituïda per una [a] a inici de paraula (escolto, ascolto), (estimar, astimar), (estels, astels) o (estornell, astornell). Com l’eliminació de la pronuncia de la [e] (deixa, dixar) o ha vegades es substituïda per la vocal [i] (serà, sirà). Al mateix temps, la [b] de les paraules com "meva" són pronunciades amb [u](meua).

En morfologia i sintaxi observem aspectes com l’ús de formes arcaiques de l’article masculí "lo" (lo lloc, lo que tu...)i la desinència –o pronunciada [o] en la 1a persona d’inticatiu (em pregunto).

Alfonso ha dit...

"Fandango dels Adéus" és una obra interpretada per Quico Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que s'utilitza el dialecte del català nord-occidental, concretament el tortosí.

Una de les caractrístiques més importants d'aquesta obra és la diftongació en la paraula oliva, que quan la fa sonar en diu [auliva], una clara característica del tortosí és l'utilització de l'article lo, en comptes de el. Una característica rellevant d'aquest parlar és també l'utilització de la vocal o a final del verb en present d'indicatiu: escoltar -> escolt. La substitució de es- a principi de paraula per as- (escolto -> ascolto).

Alfonso

esther ha dit...

Es tracta d'una cançó de Quico, el Celio i el mut de Ferreries. La cançó s'anomena Fandango dels Adéus. En aquesta cançó trobem els trets característics del dialecte nord-occidental, entre les quals podem observar que pronuncien la paraula auliva enlloc d'oliva, aquest fet fonètic és la diftongació de la o- inicial en au-. També trobem que pronunciem set vocals en posicó àtona com pot ser "torno" i la pronunciació de meva com meua amb aquesta "u" entre la "e" i la "a". Trobem la pronuncia de les paraules que comencen per "e" àtona es pronuncien en "a": estimar-astimar, encanteri-ancanteri.
Pel que fa referència als verbs en primera persona del singular de present d'indicatiu trobem la desinència -o: "torno". També destaca l'utilització de l'article arcaic "lo" enlloc de "el".